Blogia
MUJERES EN LA SOMBRA

Mercè Rodoreda

...aleshores vindrà el jardiner de "Jardí vora el mar" i em dirà tot passejant pels camins del cel: -A la paret més alta, ¿qué vol que li planti, bugainvil.lies o glicines?
-I jo li diré: -No sigui tan innocent...¿no veu que a la paret més alta l'única cosa que s'hi pot plantar són camps de núvols i d'estrelles?

"Mirall trencat" (pròleg, 29-30)
Mercè Rodoreda

Segons ella estava profundament cansada, cansada fins a l'ànima, de revolucions, de cops d'estat, de guerra civil, de guerra gran( la Europea); de camps de concentració, de bombardeigs amb napalm, de tortures, de segrestaments, de lluites socials, d'aquest deliri de manar que tenen els homes, sobretot els que no saben manar. I de fer caure els que en saben.

*d'una carta a Joan Sales, ( 28/01/76)

Sempre m'havia agradat aquesta dona, però des que ara fa uns dies vaig llegir la seva biografia; més encara.

2 comentarios

Eriçó -

:)

Aber -

A mi també m'agrada, Eriçona. Des que vam començar a veure la "Colometa" per la tele. I d'això ja fa temps :-)